<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-8006835812434278806</id><updated>2012-01-31T11:09:12.176-08:00</updated><title type='text'>La tia Marciana</title><subtitle type='html'>Perquè res no és el que sembla</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://rodolina.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rodolina.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>Rodolina</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>29</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8006835812434278806.post-3413712243511885933</id><published>2008-06-10T07:34:00.001-07:00</published><updated>2008-06-10T07:41:58.812-07:00</updated><title type='text'>estic perra i plou</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp2.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/SE6SjsoUItI/AAAAAAAAAEs/5S-wa31WVC8/s1600-h/Foto+99.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://bp2.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/SE6SjsoUItI/AAAAAAAAAEs/5S-wa31WVC8/s400/Foto+99.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5210262960887571154" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;hola, &lt;br /&gt;estic super perra, plou i quasi no posem internet que xupa molta electricitat. Així que no actualitzo, treballo i em dic que tot el que hagi d'explicar ho faré en directe a partir del 18 de juny (la setmana vinent) a Barcelona.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8006835812434278806-3413712243511885933?l=rodolina.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rodolina.blogspot.com/feeds/3413712243511885933/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=8006835812434278806&amp;postID=3413712243511885933' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/3413712243511885933'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/3413712243511885933'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rodolina.blogspot.com/2008/06/estic-perra-i-plou.html' title='estic perra i plou'/><author><name>Rodolina</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp2.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/SE6SjsoUItI/AAAAAAAAAEs/5S-wa31WVC8/s72-c/Foto+99.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8006835812434278806.post-2148500953901119500</id><published>2008-05-20T09:59:00.000-07:00</published><updated>2008-05-20T10:07:49.167-07:00</updated><title type='text'>De vacances</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp2.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/SDME6eOgN7I/AAAAAAAAAEk/gAqLBPgutCA/s1600-h/SANY0475.JPG"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://bp2.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/SDME6eOgN7I/AAAAAAAAAEk/gAqLBPgutCA/s400/SANY0475.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5202507397135873970" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Demà dimecres marxem uns dies a República Dominicana amb els amics/companys de feina (aqui és díficil fer la diferència). Tornem diumenge. Estare incomunicada doncs, però feliç i tranquil.la, així que no hi ha perquè preocupar-se. &lt;br /&gt;Apalins, que ja queda molt poc per tornar a Barcelona i gràcies a aquests dies a República tornaré morena com una mulatona. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Foto de la Rosemétrie de Sterling.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8006835812434278806-2148500953901119500?l=rodolina.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rodolina.blogspot.com/feeds/2148500953901119500/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=8006835812434278806&amp;postID=2148500953901119500' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/2148500953901119500'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/2148500953901119500'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rodolina.blogspot.com/2008/05/de-vacances.html' title='De vacances'/><author><name>Rodolina</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp2.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/SDME6eOgN7I/AAAAAAAAAEk/gAqLBPgutCA/s72-c/SANY0475.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8006835812434278806.post-1633131672714852457</id><published>2008-05-11T13:50:00.001-07:00</published><updated>2008-05-11T14:12:44.716-07:00</updated><title type='text'>Veni vidi vici</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp1.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/SCdhNOOgN6I/AAAAAAAAAEc/6MgPa_tvv38/s1600-h/Ti+moun+%C3%A0+Adjumelle+avril+08.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://bp1.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/SCdhNOOgN6I/AAAAAAAAAEc/6MgPa_tvv38/s400/Ti+moun+%C3%A0+Adjumelle+avril+08.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5199231174607648674" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Ha sido dejar de fumar y echarme al monte. Como las cabras. Esta semana hemos ido con David a una de las zonas donde intervenimos: Médor. &lt;br /&gt;Médor está a tormar por culo. Sin más sutileza lo digo. Es un hecho. &lt;br /&gt;Nos levantamos a las 3 de la madrugada (a esa hora, dudo yo que el verbo "levantarse" sea válido, pero en fin...). Tiempo de hacer dos cafeteras y atarse la botas de montaña. A penas amanecía cuando a las 4h30 y media salíamos en coche de sterling para ir hasta el punto más cercano donde se puede acceder en coche. A las 6h10 de la mañana, empezabamos a caminar. Por suerte era día de mercado en Médor y había mucha gente que seguía el mismo camino que nosotros con lo cual encontrar "porteadores" que llevasen nuestros sacos fue relativamente fácil. &lt;br /&gt;El camino fue una maldita agonia porque para ir a Médor desde Petite Rivière hay subir y subir un montón de montañas que parecen que nunca se van a acabar. Acostumbrada a la hora y media- dos horas que hay que andar para ir a las otras zonas de trabajo, esta vez sabía de antemano que iba a ser más duro con sólo ver las montañas que teníamos que subir. Y sí, fue duro, y sí, me quise morir ahí mismo por momentos. Pero llegamos. Al cabo de 6h30 de andar por fin llegamos a la casa de nuestros colegas en Médor. ¿Cómo pude andar subiendo montañas durante 6 horas y media? No tengo ni idea. Lo que sé es que no sólo fuí sino que también volví (a la vuelta, todo fue mucho mejor pues esta vez era bajada: tardamos 4h30!).&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8006835812434278806-1633131672714852457?l=rodolina.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rodolina.blogspot.com/feeds/1633131672714852457/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=8006835812434278806&amp;postID=1633131672714852457' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/1633131672714852457'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/1633131672714852457'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rodolina.blogspot.com/2008/05/veni-vidi-vici.html' title='Veni vidi vici'/><author><name>Rodolina</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp1.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/SCdhNOOgN6I/AAAAAAAAAEc/6MgPa_tvv38/s72-c/Ti+moun+%C3%A0+Adjumelle+avril+08.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8006835812434278806.post-7999820844700250884</id><published>2008-05-03T10:01:00.002-07:00</published><updated>2008-05-03T10:20:43.003-07:00</updated><title type='text'>Plou i estrenem Primer Ministre (o no)</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp2.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/SBycOad_lyI/AAAAAAAAAEU/rtKp6pbz6m0/s1600-h/SANY0470.JPG"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://bp2.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/SBycOad_lyI/AAAAAAAAAEU/rtKp6pbz6m0/s400/SANY0470.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5196199841515935522" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Ja ha començat l'època de plujes i això vol dir tant internet com l'electricitat es tallen sovint. &lt;br /&gt;A nivell nacional degut a les manifestacions de la setmana passada, van acomiadar al Primer Ministre del país, un home anomenat Jacques Edouard Alexis. &lt;br /&gt;Com si això fos ho més normal del món, per a escollir el nou primer ministre es van reunir els consuls d'Estats Units, Canada i França amb el president haitià. Van anomenar a Ericq Pierre, un haitià que viu a Estats Units des de fa anys i que treballa al Banc Iberoamericà de Desenvolupament (la BID). &lt;br /&gt;El problema és que segons la constitució haitiana has de ser haitià, haver viscut els últims 5 anys al país, i venir de 3 generacions d'haitians demostrats, per poder ser anomenat primer ministre. &lt;br /&gt;Aquest home feia anys que no vivia al país (com és el cas de la majoria d'haitians que tenen un cert nivell de competència, es piren per potes....) i no acaba de trobar els papers que proben que la seva familia fa 3 generacions que és haitiana. &lt;br /&gt;I així anem fent passar el temps. El anomenat primer ministre de moment resideix a l'hotel més luxuòs de Port au Prince i buscar els seu papers. La població espera, s'apreta el cinturó, aprofita el començament de l'estació de la pluja per plantar tot el que poden, i continua esperant a que el govern fagi alguna cosa concreta, útil, transparent.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8006835812434278806-7999820844700250884?l=rodolina.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rodolina.blogspot.com/feeds/7999820844700250884/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=8006835812434278806&amp;postID=7999820844700250884' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/7999820844700250884'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/7999820844700250884'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rodolina.blogspot.com/2008/05/plou-i-estrenem-primer-ministre-o-no.html' title='Plou i estrenem Primer Ministre (o no)'/><author><name>Rodolina</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp2.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/SBycOad_lyI/AAAAAAAAAEU/rtKp6pbz6m0/s72-c/SANY0470.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8006835812434278806.post-2235084244839418351</id><published>2008-04-21T14:18:00.000-07:00</published><updated>2008-04-21T14:25:17.447-07:00</updated><title type='text'>Cumple</title><content type='html'>Avui és el cumple del David: 30 anys! &lt;br /&gt;Moltes felicitats amor!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://bp2.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/SA0GCeWiFfI/AAAAAAAAAEM/wBGHTzOLFgA/s1600-h/david+amb+senal+love+feb+07.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://bp2.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/SA0GCeWiFfI/AAAAAAAAAEM/wBGHTzOLFgA/s400/david+amb+senal+love+feb+07.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5191812585005127154" /&gt;&lt;/a&gt;s&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8006835812434278806-2235084244839418351?l=rodolina.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rodolina.blogspot.com/feeds/2235084244839418351/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=8006835812434278806&amp;postID=2235084244839418351' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/2235084244839418351'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/2235084244839418351'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rodolina.blogspot.com/2008/04/cumple.html' title='Cumple'/><author><name>Rodolina</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp2.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/SA0GCeWiFfI/AAAAAAAAAEM/wBGHTzOLFgA/s72-c/david+amb+senal+love+feb+07.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8006835812434278806.post-5164518825156701068</id><published>2008-04-10T14:59:00.000-07:00</published><updated>2008-04-10T15:27:19.588-07:00</updated><title type='text'>La vie chère</title><content type='html'>La crisis económica mundial ha tenido un impacto profundo en la vida de los haitianos. En un país donde la mayoría de su población vive en la miseria, los productos de base se han encarecido substancialmente. El precio del kilo de arroz (alimento básico de la dieta haitiana) se ha multiplicado por 3 en el transcurso de los últimos meses. En diciembre, valía 1,10 euro, ahora, 3,40 euros (lo que ya en Barcelona encontraríamos muy caro, de hecho!). Considerando que un haitiano medio (por ejemplo, un profesor en una de las escuelas que apoyamos) gana 20 euros, id haciendo cuentas. &lt;br /&gt;Pongo el ejemplo del arroz, pero podría poner tantos otros, por el encarecimiento ha afectado a todos los niveles: la comida, el transporte, los materiales de construcción....; y siempre doblando y triplicando los precios...&lt;br /&gt;Esperabamos pues que la población se quejase en el algún momento ante lo que llaman "la vie chère" (la vida cara) y después de un tiempo en el que estupefacción les había paralizado, esta semana han empezado las manifestaciones en las grandes ciudades y los follones. &lt;br /&gt;Al principio de esta semana, parecía ser que Puerto Príncipe estaba preso de manifestantes y no se aconsejaba ir allí. Por suerte, nosotros nos encontramos estos días en Sterling, y en este llamálo pueblo, llamálo paramo, nada llega, sólo los rumores de que del otro lado del río, allá en la civilización moderna, pasan cosas. &lt;br /&gt;Así dentro de nuestra burbuja pastoril, nos encontramos la mar de protegidos y tranquilos. &lt;br /&gt;En lo concerniente a las manifestaciones y otros altercados, desde ayer que parecen haberse calmado tras la comparecencia del Presidente Préval ante los medios de comunicación. El presidente promete soluciones a largo término e insinúa una dimisión a corto plazo, la del Primer Ministro, Jacques Edouard Alexis. Yo no veo cómo esto va a hacer bajar los precios pero hoy la población parecía más calmada, así que su impacto debe tener. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Así que no os preocupéis, que nosotros de momento no vamos a Puerto Príncipe y no nos pasa nada.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8006835812434278806-5164518825156701068?l=rodolina.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rodolina.blogspot.com/feeds/5164518825156701068/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=8006835812434278806&amp;postID=5164518825156701068' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/5164518825156701068'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/5164518825156701068'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rodolina.blogspot.com/2008/04/la-vie-chre.html' title='La vie chère'/><author><name>Rodolina</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8006835812434278806.post-4867245194379578543</id><published>2008-03-30T15:48:00.000-07:00</published><updated>2008-03-30T16:13:00.263-07:00</updated><title type='text'>Perfecció</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp1.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/R_AdsZman-I/AAAAAAAAAD8/VU2VjNoxv0A/s1600-h/m%C3%B4le+saint+nicolas+web.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://bp1.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/R_AdsZman-I/AAAAAAAAAD8/VU2VjNoxv0A/s400/m%C3%B4le+saint+nicolas+web.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5183675819726905314" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aprofites d'un cap de setmana llarg per marxar al nord del país. Un dels col·legues que vé diu conèixer la millor platja del país. Anem a comprobar-ho doncs. &lt;br /&gt;I sí. &lt;br /&gt;Estàs a l'anomenat "Far West" d'Haïti. Allà on no hi ha res. L'Arizona haitià. Cactus i més cactus. Sense carreteres ni quasi gent, estàs molt i molt content de saber que algú entre tots vosaltres coneix el camí perquè ha tingut la sort de venir unes quantes vegades. Perquè si no...perquè si no...no t'ho hauries cregut mai que desprès de 5 hores de cotxe en mig del no res absolut arribaries a un poble de veritat. Es allà on dormireu tots. &lt;br /&gt;L'endemà és el dia. Encara cansat del viatge en cotxe, renegès una mica quan et diuen que la platja fantàstica està a 1h30 de camí de cabres. Carregues el cotxe de begudes i de gel. No hi ha com ser un dominguero autèntic a Haiti. &lt;br /&gt;Per fi arribes a la platja. I no t'ho pots ni creure. No has vist mai un blau tan blau, un blanc tan blanc. La sorra, el mar, i ni un cotxe, ni una altra persona, ni una casa, ni res de res. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Estàs a la platja de les revistes de viatje. Has d'anar a banyar-te per comprobar que tot plegat és de veritat. Que tot plegat no és de fet de cartulina. I no. L'aigua està a la temperatura perfecta. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Cap al migdia, passa un pescador. Porta la seva pesca del dia que t'ofereix. Farà un foc allà mateix. Dins del cabàs, més de mitja dotzena de llagostes i peix. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I mentres et menjes la llagosta a la brasa et dius a tu mateix que no vols marxar mai d'allà. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Però el dia passa, el sol s'amaga, i tu fas la foto que vols penjar com a fons d'escriptori de l'ordinador. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L'inconscient és sempre el primer a fer-te desitjar tornar a casa i passar per la dutxa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://bp2.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/R_AeFpman_I/AAAAAAAAAEE/QTsRCqhbY0M/s1600-h/platja+tibain+web.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://bp2.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/R_AeFpman_I/AAAAAAAAAEE/QTsRCqhbY0M/s400/platja+tibain+web.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5183676253518602226" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8006835812434278806-4867245194379578543?l=rodolina.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rodolina.blogspot.com/feeds/4867245194379578543/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=8006835812434278806&amp;postID=4867245194379578543' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/4867245194379578543'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/4867245194379578543'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rodolina.blogspot.com/2008/03/perfecci.html' title='Perfecció'/><author><name>Rodolina</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp1.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/R_AdsZman-I/AAAAAAAAAD8/VU2VjNoxv0A/s72-c/m%C3%B4le+saint+nicolas+web.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8006835812434278806.post-1433830451817511</id><published>2008-03-18T08:54:00.000-07:00</published><updated>2008-03-18T09:11:14.991-07:00</updated><title type='text'>Nota de la mujer bionica.</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp3.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/R9_n_jeELLI/AAAAAAAAADc/WZ8NpYmvRCs/s1600-h/Isabel+amb+RZ+al+despatx+feb+08+v.2.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://bp3.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/R9_n_jeELLI/AAAAAAAAADc/WZ8NpYmvRCs/s320/Isabel+amb+RZ+al+despatx+feb+08+v.2.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5179113175538478258" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;He dejado de fumar. Ya está hecho. Bueno, aunque de momento sólo llevo una semana. Pero estoy decidida. Que vaya para largo. En Sterling es relativamente fácil. No tengo tabaco, si me coge el ataque, el estanco más cerca está en Petite Rivière a 45 minutos en coche. Tiempo suficiente para recuperar el juicio y decirse que es mejor seguir no fumando. &lt;br /&gt;Alain me dejó un libro de un pavo que se llama Allen Carr, un americano que ha escrito un libro chungo de autoayuda que se llama "dejar de fumar es fácil". Los primeros días, cuando tenía muchas ganas de fumar,  empecé a leerlo pero pronto se me quitaron las ganas de fumar. ¿Estoy tan enganchada que tengo que perder mi tiempo leyendo libros de mierda para dejarlo? La respuesta fue no. Así que, en la misma semana, he dejado de fumar y de leer libros de autoayuda. &lt;br /&gt;Me estoy convirtiendo en un mejor ser humano sin duda. &lt;br /&gt;Luego me volví un poco adicta a los chicles. Hasta que el otro día en el súper de PAP, la cagué y compré por error unos chicles de menta de esos azules pero con gusto a vainilla. Absolutamente repugnantes. Teniendo en cuenta que estando en Sterling, la tienda más cerca de chicles está a 4 horas de coche, podría confirmar también que he dejado los chicles. &lt;br /&gt;Ahora sólo bebo agua, mucha agua, para combatir el resto de nicotina que circula entre mis venas. &lt;br /&gt;El resultado es que todo el tiempo que utilizaba para fumar, ahora lo paso haciendo pis. Eso sí me sale gratis y pronto tendré los pulmones y los riñones más sanos del mundo. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Firmado, &lt;br /&gt;la mujer bionica.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8006835812434278806-1433830451817511?l=rodolina.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rodolina.blogspot.com/feeds/1433830451817511/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=8006835812434278806&amp;postID=1433830451817511' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/1433830451817511'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/1433830451817511'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rodolina.blogspot.com/2008/03/nota-de-la-mujer-bionica.html' title='Nota de la mujer bionica.'/><author><name>Rodolina</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp3.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/R9_n_jeELLI/AAAAAAAAADc/WZ8NpYmvRCs/s72-c/Isabel+amb+RZ+al+despatx+feb+08+v.2.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8006835812434278806.post-3330863469497296862</id><published>2008-03-16T10:14:00.001-07:00</published><updated>2008-03-16T10:36:47.542-07:00</updated><title type='text'>festa vudú (2ona part)</title><content type='html'>El bruixot va venir a veure'ns per invitar-nos a la gran festa d'enguany. L'home no va entendre perquè jo de seguida li preguntava quan s'acabaria la festa (pregunta essencial per nosaltres, no hi ha deu qui dormi quan hi ha macro festa vudú). L'any passat la vem patir, aquest anys vem decidir que al menys hi donariem un cop d'ull per fer-nos una idea. &lt;br /&gt;Les nits de vudú es diferencien de les altres perquè la gent surt de casa quan es fa fosc (els haitians en general tenen molta por de sortir a la nit). Per a senyalar el camí cap a casa del bruixot, es posen unes espelmes cada uns quants metres (a mi les espelmes així em donen mal rotllo, ja ho reconeixo ara mateix). &lt;br /&gt;Cap a les 11 de la nit, un cop confirmada la impressió que aquella nit ho tindriem molt díficil per dormir, vem decidir pujar a casa del bruixot. &lt;br /&gt;No sabíem ben bé quina seria la rebuda. El bruixot ens havia convidat, havia preguntat a unes quantes persones que m'havien dit que no hi havia cap problema, al contrari, que la gent estaria molt contenta de veure'ns allà al vudú. &lt;br /&gt;Hi havia molta gent ballant i molts músics de tota mena. Es va produir un silenci cinematogràfic quan ens vam veure arribar. Tot va es va suspendre per uns segons, fins que un conegut ens va venir a saludar. LLavors, plum, tothom es va relaxar. El conegut (que anava begut) ens va portar a totes les bandes per ensenyar-nos tot el que hi havia per allà. Els músics, el totem fet de fusta dedicat a Papa Legba, els jocs de taula per apostar, els mini-aparadors per comprar galetes, tabac o beguda. Mentrestant, la gent, de tota les generacions, ballaven i cantaven. &lt;br /&gt;Allò més que una festa vudú semblava la discoteca del poble. &lt;br /&gt;Els nens petits que estaven per allà, ens miraven encara al·lucinats. &lt;br /&gt;Vem saludar a moltíssima gent que coneixiem, vem confirmar impressions sobre qui practica o no vudú al nostre voltant. &lt;br /&gt;Una senyora ens va venir a dedicar un cant. Com passa amb molta gent poc acostumada a tractar amb persones que venen d'un altre país, es van pensar que no sabiem ballar ni res. Feien broma d'això. "Es blanc, no sap ballar!!!" i és clar, a mi no cal provocar-me gaire i ràpidament em vaig posar a mig ballar a la seva manera. I brum, en 30 milisegons estavem encara més envoltats per gent que volia veure ballar la blanca! tota una sensació. &lt;br /&gt;Quan vem aconseguir alliberar-nos de la gent, vem quedar-nos per allà, miran els músics, buscant què hi havia de màgic en tot això. Pel que he entès a posteriori, tota la carrèga mística del vudú es demostra per signes i no es verbalitza. En una habitació tancada, vaig intuir la presència del bruixot. Aquell era el dia en que els seus deutors havien de venir a pagar els seus serveis. &lt;br /&gt;Potser era la màgia, jo diria que era el fum d'alguna droga i la calor, però em vaig començar a sentir marejada enmig de tota aquella gent, vaig pensar que era millor tornar a casa, que si em desmaiava encara es pensarien que havia estat poseïda per algun esperit!!&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8006835812434278806-3330863469497296862?l=rodolina.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rodolina.blogspot.com/feeds/3330863469497296862/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=8006835812434278806&amp;postID=3330863469497296862' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/3330863469497296862'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/3330863469497296862'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rodolina.blogspot.com/2008/03/festa-vud-2ona-part.html' title='festa vudú (2ona part)'/><author><name>Rodolina</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8006835812434278806.post-9065480408040632371</id><published>2008-03-11T07:21:00.000-07:00</published><updated>2008-03-11T08:13:38.332-07:00</updated><title type='text'>festes vudús al casa del veí (1era part)</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp3.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/R9agBzeELII/AAAAAAAAADI/HhC4Atxrr-k/s1600-h/800px-VeveLegba_svg.png"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://bp3.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/R9agBzeELII/AAAAAAAAADI/HhC4Atxrr-k/s320/800px-VeveLegba_svg.png" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5176500774565588098" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Com ja he explicat més d'una vegada, vivim a dues barraques de la casa del bruixot. A cinc minuts a peu pujant la muntanya. Això vol que dir que quan toca fer alguna ceremònia, els soroll dels tambors i de les veus intenses com ho pot ser la pitjor música tecno matraca invadeix la nostra casa i es fa dífil de dormir a certs moments. Sigui com sigui, jo sempre tinc malsons les nits de vudú. &lt;br /&gt;Al final de febrer és el gran moment per organitzar fetes vudús memorables i altres divertiments. Fa unes setmanes el "bokò" (bruixot del vudú, que a diferència del "ougan" no ha aconseguit els seus poders per transmissió filial sinó que els ha comprat al dimoni o a un altre bruixot) va venir a veure'ns. &lt;br /&gt;El bruixot és a priori un home d'allò més normal. Bé, allò que el fa més extraordinari (fòra dels moments on fa vudú) és que es capaç d'estar trompa de mala manera a les 7 del matí. I com que l'alcohol és car i Sterling és un poblet tirant a miserable, veure a algú "taja" durant el dia sobta molt i molt. &lt;br /&gt;L'any passat ja vem viure aquesta gran festa vudú de final de febrer. Van ser dos dies complets de tambors. I dues nits en les quals creies que els assistents al vudú havien invadit el nostre jardí, cosa que no deixava de ser mig certa. Resulta que al final del jardí hi ha una roca enorme on diuen viu "Papa Legba", el esperit dels encreuaments (entre el mòn sobrenatural i el dels humans, entre altre). &lt;br /&gt;Respresentat moltes vegades amb els símbols de San Pere (perquè porta les claus del paradís), es tot un honor compartir el jardí amb un dels esperits més importants de la mitologia vudú haitiana. &lt;br /&gt;Menys quan venen els fanàtics a les 3 i mijta del matí per posar espelmes a la roca, cantar i fer altres coses que no em vull imaginar. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;la resta de la història, per demà. &lt;br /&gt;a la foto, un dels "veve", símbol màgic de PAPA LEGBA.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8006835812434278806-9065480408040632371?l=rodolina.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rodolina.blogspot.com/feeds/9065480408040632371/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=8006835812434278806&amp;postID=9065480408040632371' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/9065480408040632371'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/9065480408040632371'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rodolina.blogspot.com/2008/03/festes-vuds-al-casa-del-ve-1era-part.html' title='festes vudús al casa del veí (1era part)'/><author><name>Rodolina</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp3.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/R9agBzeELII/AAAAAAAAADI/HhC4Atxrr-k/s72-c/800px-VeveLegba_svg.png' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8006835812434278806.post-4208725845625171488</id><published>2008-02-24T13:14:00.000-08:00</published><updated>2008-02-24T13:32:46.595-08:00</updated><title type='text'>Heidi, Pedro y la cabra.</title><content type='html'>Vale. David y yo hemos dado dinero a Jonas para que nos compre una cabra. Mi vida es cada más absurda. Nuestra casa es un zoo. Un perro, un gato, una madre gato que acaba de tener 3 bebés gatos, y, toma más caldo Catalina, la cabra. Y todo porque Jonas quiere comprarse una bicicleta. Lo sé. Es díficil de establecer la relación. &lt;br /&gt;Pues bien ahí va la historia. &lt;br /&gt;El tío de jonas le regaló una pequeña cabrita que él tenía que cuidar, hacer crecer, para luego venderla y comprarse la bici soñada. Pero la cabra va y se murió (mis historias son propias del romanticismo más bucólico y pastoril).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Jonas nos vinió a pedir un préstamo para comprarse la bicicleta pero como dudamos que nos pueda devolver el dinero, que sus padres ya nos deben dinero (se les murió el cerdo y no nos han podido devolver el préstamos que ni queremos ni pedimos, y no, no vivo en el siglo XIX, estas historias nos pasan en este debutante siglo XXI) pues lo veíamos dífil. Y cabras arriba, cerdos abajo, pues David ha tenido la idea, por un lado, de avanzar este dinero a Jonas para que pueda comprarse el aparato, y por el otro de encargar a Jonas de que nos compre una cabra. Cuando ésta tengo "pitits", pequeños en criollo, Jonas se quedará con la segunda cabra, que podrá vender a su vez y devolvernos así el préstamos para comprar la bici. &lt;br /&gt;Queda por dilucidar si nos quedamos con la cabra no después de todo el follón.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8006835812434278806-4208725845625171488?l=rodolina.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rodolina.blogspot.com/feeds/4208725845625171488/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=8006835812434278806&amp;postID=4208725845625171488' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/4208725845625171488'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/4208725845625171488'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rodolina.blogspot.com/2008/02/heidi-pedro-y-la-cabra.html' title='Heidi, Pedro y la cabra.'/><author><name>Rodolina</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8006835812434278806.post-857229892917063894</id><published>2008-02-14T13:08:00.000-08:00</published><updated>2008-02-14T13:37:00.658-08:00</updated><title type='text'>Viajes diarios</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp0.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/R7S0LAwCpbI/AAAAAAAAAC8/Jrw22LP0hjk/s1600-h/SANY0178.JPG"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://bp0.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/R7S0LAwCpbI/AAAAAAAAAC8/Jrw22LP0hjk/s320/SANY0178.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5166952773773862322" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Siempre he estado viajando. Incluso cuando no salía de Barcelona. De niña, el autobús me llevaba de Barcelona a Francia a través del transcurso del viaje hacia el colegio. Luego, en la Universidad, viajaba cada día a China con a veces escapadas al resto de Asia Oriental. Con David, al teléfono, abría una ventana a Afganistán, y al colgar volvía a mi torre de Babel en el Paseo de Gracia. Viajé a menudo leyendo, viendo películas, hablando con otros. Luego fue mi turno, maleta y pasaporte, me fui a ver qué tal era el mundo en directo. Pasé de la teoría a la práctica con la impresión de dar un paso que no va para atrás. Pero ahí, una vez en el mundo de afuera, seguí dando vueltas alrededor de mi cabeza. &lt;br /&gt;En Haití, en nuestra casa en la montaña, al principio, el tiempo se suspendía, la tierra parecía no dar vueltas y a veces tenía la sensación opresiva de estar congelada en un tiempo y un espacio. Pero poco a poco, nos hicimos nuestra esa cabina de nave espacial con salón, dormitorio y sala de baño y volví a aferrar el pasaporte mental con los dientes. Y salimos de la célula. Y vimos mundo. &lt;br /&gt;El día lo pasamos en Haití. Sin duda. Y contentos. Pero a la hora de hacer la cena, volvemos a casa, a Barcelona, mientras cocinamos escuchando programas de la radio catalana. Y luego, luego, es difícil de decir. Luego son otros mundos, imprevistos, o previsibles, según la película que veamos, depende del libro. &lt;br /&gt;Y van pasando los días y más cosas veo y más me imagino y más me divierto con mis viajes hechos a la medida.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8006835812434278806-857229892917063894?l=rodolina.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rodolina.blogspot.com/feeds/857229892917063894/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=8006835812434278806&amp;postID=857229892917063894' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/857229892917063894'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/857229892917063894'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rodolina.blogspot.com/2008/02/viajes-diarios.html' title='Viajes diarios'/><author><name>Rodolina</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp0.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/R7S0LAwCpbI/AAAAAAAAAC8/Jrw22LP0hjk/s72-c/SANY0178.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8006835812434278806.post-7216388437361018427</id><published>2008-02-05T08:39:00.000-08:00</published><updated>2008-02-05T09:11:21.645-08:00</updated><title type='text'>Intranscendencies culinaries</title><content type='html'>Aquest finde per fi tornem a Port au Prince! Fara un mes que som a Sterling i és clar desprès de les vacances a Barcelona ja no teniem una idea clara del que ens quedava a la casa de Sterling. Abans de tornar a Sterling, tenim una cita obligada al super de Port au Prince, perquè per aqui no hi ha res de res. Aixi doncs, com ens ha pasat a nosaltres aquesta vegada (que no és ni la primera ni segurament l'última), quan preveus malament les compres pel mes inevitablement acabes pagant les conseqüencies. No sé com, alhora d'anar a comprar, crec que el David i jo tenim tendència a sobreestimar les nostres ganes de menjar pèsols i pasta amb salsa de tomàquet. A una setmana de tornar a la civilització capitalista, aquestes dues coses em surten per les orelles. I quasi és literal. No paro de recordar aquella sèrie alemana que feien quan erem petits i que es deia "Ravioli". Si, era aquella on els pares de molts fills marxaven fora durant 3 setmanes i deixaven diners als nens/nenes per a que es compressin menjar i ells obsessionats amb els raviolis amb tomàquet de llauna s'ho gastaven tot en això. Evidentment tots els capítols tractaven de com els nens/es aconseguien una altra mena de menjar. &lt;br /&gt;Doncs bé, jo, en una mena de cercle en l'espai i temps, ficció i realitat, m'he convertit en protagonista d'una seqüela personal de "Ravioli". Només que la seqüela es diu "Spaguetti". &lt;br /&gt;Les nostres maneres d'aconseguir un altra tipus de menjar és demanar al Jonas que ens vagi a comprar al mercat però allà només hi ha tomàquet i alberginíes. Es com una broma pesada. La setmana pasada vaig demanar al Jonas si podia aconseguir fruites al mercat. Fruites?- va preguntar. Si, com taronjes o alguna cosa així!- El Jonas es va quedar pensant (aqui ara mateix no es temporada de taronjes) i desprès de molta estona em va proposar d'aconseguir cacahuets com fruita de temporada.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8006835812434278806-7216388437361018427?l=rodolina.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rodolina.blogspot.com/feeds/7216388437361018427/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=8006835812434278806&amp;postID=7216388437361018427' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/7216388437361018427'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/7216388437361018427'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rodolina.blogspot.com/2008/02/intranscendencies-culinaries.html' title='Intranscendencies culinaries'/><author><name>Rodolina</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8006835812434278806.post-1925612178508058181</id><published>2008-01-31T14:32:00.000-08:00</published><updated>2008-01-31T15:04:08.357-08:00</updated><title type='text'>Nuestros vecinos</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp0.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/R6JRKuy2GII/AAAAAAAAACs/Sq5eEw1YIco/s1600-h/SANY0175.JPG"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://bp0.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/R6JRKuy2GII/AAAAAAAAACs/Sq5eEw1YIco/s320/SANY0175.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5161777367721842818" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Fotillo de las niñas y el niño que viven en frente del centro. La niña con las cositas en el pelo, a la derecha, se llama de nombre "Kris Kapab", o "Cristo es Capaz" en su traducción al castellano.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8006835812434278806-1925612178508058181?l=rodolina.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rodolina.blogspot.com/feeds/1925612178508058181/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=8006835812434278806&amp;postID=1925612178508058181' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/1925612178508058181'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/1925612178508058181'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rodolina.blogspot.com/2008/01/nuestros-vecinos.html' title='Nuestros vecinos'/><author><name>Rodolina</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp0.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/R6JRKuy2GII/AAAAAAAAACs/Sq5eEw1YIco/s72-c/SANY0175.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8006835812434278806.post-2566593695391129432</id><published>2008-01-18T09:50:00.000-08:00</published><updated>2008-01-18T10:11:11.913-08:00</updated><title type='text'>Tonton Naia</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp3.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/R5DrpBOpUNI/AAAAAAAAACk/hbRl1JWCbYk/s1600-h/jonas+amb+el+llibre+regalat+080110.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://bp3.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/R5DrpBOpUNI/AAAAAAAAACk/hbRl1JWCbYk/s320/jonas+amb+el+llibre+regalat+080110.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5156880663276245202" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Volvimos de unas Navidades fantasticas en Barcelona a Haiti, ese sitio donde preguntas cómo han ido las Navidades y te responden "bueno, bien, no han habido muertes" y tú claro asientes y te quedas sin palabras. Me extraño comprobar que había llovido el día anterior en el camino a Sterling y que habían charcos en plena estación seca. Le formulé a  Jonas, ese informador adolescente de la realidad haitiana, una pregunta que era más retórica que directa, "¿cómo que ha llovido?". &lt;br /&gt;Jonas, hiper serio, me miró fugazmente a los ojos y luego giró la cara hacia un lado, como hacen todos los haitianos cuando te van a decir algo importante. &lt;br /&gt;- Hay una explicación para esto. Os tengo que contaros algo. &lt;br /&gt;Esta respuesta me lleno de asombro. ¿Nos tenía que contar algo grave referente a la lluvia?&lt;br /&gt;- En Savanne Brulé, al otro lado del río, vive el Tío Naia. Él controla la lluvia todo el año. &lt;br /&gt;- ¿Perdón?&lt;br /&gt;- Es hombre bastante viejo que es capaz que hacer que llueva o no. Vende este servicio a quien quiera comprarlo, ya sabéis para qué. &lt;br /&gt;- ¿Cómo que para qué?&lt;br /&gt;- Pues claro, si tu quieres fastidiar al vecino, pagas al Tonton Naia para que haga llover y arruine la plantación del otro. &lt;br /&gt;- Ah...¿y si le pagas y no llueve?&lt;br /&gt;- Te devuelve el dinero, claro está. (Jonas debe pensar que los blancos somos unos perfectos idiotas por plantear estas preguntas). &lt;br /&gt;- ¿ Y cómo hace para controlar la lluvia? &lt;br /&gt;(Jonas se ríe cómo hacen todos los haitianos cuando se sienten incómodos)&lt;br /&gt;- Pues fácil- responde Jonas- se comunica con San Pedro y este hace que llueva. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aahhh......&lt;br /&gt;pues es así.....&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8006835812434278806-2566593695391129432?l=rodolina.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rodolina.blogspot.com/feeds/2566593695391129432/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=8006835812434278806&amp;postID=2566593695391129432' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/2566593695391129432'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/2566593695391129432'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rodolina.blogspot.com/2008/01/tonton-naia.html' title='Tonton Naia'/><author><name>Rodolina</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp3.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/R5DrpBOpUNI/AAAAAAAAACk/hbRl1JWCbYk/s72-c/jonas+amb+el+llibre+regalat+080110.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8006835812434278806.post-240658492521049013</id><published>2008-01-12T08:25:00.000-08:00</published><updated>2008-01-12T09:58:02.933-08:00</updated><title type='text'>maneres de morir no previstes</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp0.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/R4j6JROpUMI/AAAAAAAAACc/4PvFcIw3IIc/s1600-h/foto+dia+foc+1.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://bp0.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/R4j6JROpUMI/AAAAAAAAACc/4PvFcIw3IIc/s320/foto+dia+foc+1.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5154644810676129986" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://bp2.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/R4j33xOpULI/AAAAAAAAACU/fjMxeTfUAKs/s1600-h/foc+nit+reduida+1.JPG"&gt;&lt;img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://bp2.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/R4j33xOpULI/AAAAAAAAACU/fjMxeTfUAKs/s320/foc+nit+reduida+1.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5154642311005163698" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;L'estació seca sempre em produeix sentiments contradictoris. Si per una banda, trobo que la temperatura és perfecte, com ho és a Barcelona al príncipi de la primavera, en aquell moment en el qual tot es desperta de la letargia de l'hivern, el cap deixa de treballar perquè només vol anar a passejar per la Rambla del Poblenou i a prendre birres i olives a la Plaça dels Àngels per veure a guiris ben plantats en samarreta curta (perquè sí, tots duem un Alftredo Landa a dins i els nòrdics continuen impressionant), en aquell moment en que tornes a ser conscient que tens la sort de viure en la millor ciutat del mòn. &lt;br /&gt;Tornant a Haiti, l'estació seca és sinònim de cel blau permanent i tòpicament caribeny, de brisa suau, de gent que es reuneix per la tarda per a jugar al domino, perquè ja no plou i no hi ha res que anar a plantar i que el mòn no s'acaba a les 4 de la tarda com a la temporada de plujes. Ho més típic d'aquesta època son les baralles de galls, que amb la loteria, son les grans maneres de perdre (i de molt de tant en tant de guanyar) diners aquí a les muntanyes. &lt;br /&gt;Tot i així, hi ha dues coses que em desestabilitzen d'aquest període. Primer que deslligen als animals per a que ells mateixos vagin a pastar on puguin. Això vol dir que regularment se'ns col·len vaques de 200 quilos al jardí. I val, deixem una cosa clara: quan tens el lavabo fora de casa i que a les 6 del matí t'aixeques totalment adormida per anar fer un riu i que un bitxo enorme, rumiant, banyut, et mira fixament entrar al lavabo, el "puta vaca, quin mal rotllo" no l'evita ni Déu. &lt;br /&gt;Però a part de les meves paranoïes de nena burgesa i profundament de ciutat, el aue sí que és veritablement greu, és que durant l'estació seca, els incendis es produixen regularment i cremen muntanyes senceres. Segons m'ha confirmat més d'un haitià, els incendis es produixen les nits quan no hi ha lluna perquè com que la gent no s'hi veu, doncs decideixen fer un petit foc per il·luminar-se. La resta és fàcil d'imaginar. Els petits focs es transformen en enormes desastres que ho destrocen tot. Quin país suicida. Viuen tots agafats en una corda i no dubten en cremar-la per poder-se veure la cara abans de fotre's el cop fatal.&lt;br /&gt;A les fotos, el foc d'ahir, a la muntanya del darrere de casa. La realitat és bastant més impressionant.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8006835812434278806-240658492521049013?l=rodolina.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rodolina.blogspot.com/feeds/240658492521049013/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=8006835812434278806&amp;postID=240658492521049013' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/240658492521049013'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/240658492521049013'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rodolina.blogspot.com/2008/01/maneres-de-morir-no-previstes.html' title='maneres de morir no previstes'/><author><name>Rodolina</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp0.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/R4j6JROpUMI/AAAAAAAAACc/4PvFcIw3IIc/s72-c/foto+dia+foc+1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8006835812434278806.post-2497152229912939490</id><published>2008-01-08T05:50:00.000-08:00</published><updated>2008-01-08T06:46:16.739-08:00</updated><title type='text'>Dios y las peluqueras (historia verídica)</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp2.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/R4OMrBOpUKI/AAAAAAAAACM/3IFjNynBFIQ/s1600-h/Foto+90.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://bp2.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/R4OMrBOpUKI/AAAAAAAAACM/3IFjNynBFIQ/s320/Foto+90.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5153117069334106274" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Llegamos a Santo Domingo con resaca de aviones acumulados y hambre de comida de verdad. Dormimos como lirones en nuestro hotelito de transito esperando al dia siguiente volver a Haiti. Por la mañana despejados, remoloneamos en la cama y cometí ese pecado mortal para el celebro que es encender la tele al despertarse. &lt;br /&gt;Entre tantos canales que había en esa tele con cable conectado a toda latinoamerica, me topé con una cadena religiosa de esas que te gritan 24 horas sobre 24 lo grande que es Dios. Pensando que sería una buena manera de volver a acostumbrarme a Haiti y tentada por conocer los argumentos de peso me quedé viendola. &lt;br /&gt;Fue en esta situación tan ordinaria que ví el más increíble de los gags. &lt;br /&gt;Estan en una peluqueria una clienta haciéndose peinar y una peluquera, haciendo lo propio. La peluquera no para de hablar, que dios no puede existir, que que de existir cómo podría dejar a tanta gente pasarlo mal, tantos niños muriéndose de hambre, tanta maldad en el mundo y así, largo rato. La clienta calla y se deja hacer. Una vez acabado el brushing, o lo que fuese, salen a la calle, donde se encuentra una mendiga, sucia y mal peinada. &lt;br /&gt;- Pues yo - dice finalmente la clienta- creo en Dios pero en lo que no creo es en las peluqueras.&lt;br /&gt;- ¿Cómo que no  crees en las peluqueras? !Si te acabo de peinar!- dice la profesional escandalizada.&lt;br /&gt;- Claro, si las peluqueras existiesen, ¿porqué habrían tantas personas despeinadas?&lt;br /&gt;- Pero es que esas personas nunca vienen a mi para que me ocupe de ellas, yo, no puede hacer nada si ellas no quieren venir a mi- grita desconsolada la peluquera.&lt;br /&gt; Pues a Dios le pasa lo mismo- dice convencida la clienta. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Dios y las peluqueras. Esa misma escala. Esa misma problemática.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8006835812434278806-2497152229912939490?l=rodolina.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rodolina.blogspot.com/feeds/2497152229912939490/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=8006835812434278806&amp;postID=2497152229912939490' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/2497152229912939490'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/2497152229912939490'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rodolina.blogspot.com/2008/01/dios-y-las-peluqueras-historia-verdica.html' title='Dios y las peluqueras (historia verídica)'/><author><name>Rodolina</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp2.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/R4OMrBOpUKI/AAAAAAAAACM/3IFjNynBFIQ/s72-c/Foto+90.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8006835812434278806.post-6536265320803200973</id><published>2007-12-08T07:32:00.000-08:00</published><updated>2007-12-08T07:42:24.248-08:00</updated><title type='text'>horari de tornada</title><content type='html'>Hola, &lt;br /&gt;aprofito que hi ha una mica de sol i per tant una mica d'electricitat per comunicar hora i terminal d'arribada a Barcelona d'aqui una setmana! &lt;br /&gt;Venim des de Madrid, en el vol AIR EUROPA UX2017, aterrem a la terminal B, a les 16h10. diumenge 16 de desembre. &lt;br /&gt;Estem molt liats amb la feina i com que ens veiem tots molt aviat, no escric més. Dimarts a la nostra tarda anem cap a PAP. &lt;br /&gt;Petons, ganes de veure-us, ganes de veure la ciutat, ganes de tornar a descobrir l'efecte benèfic de la rentadora, la electricitat, el gran uter de la sala de cinema, el café del bar, i sobre tot l'aigua calenta. Aigua calenta. ummmmm.....&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8006835812434278806-6536265320803200973?l=rodolina.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rodolina.blogspot.com/feeds/6536265320803200973/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=8006835812434278806&amp;postID=6536265320803200973' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/6536265320803200973'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/6536265320803200973'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rodolina.blogspot.com/2007/12/horari-de-tornada.html' title='horari de tornada'/><author><name>Rodolina</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8006835812434278806.post-7783202433911632083</id><published>2007-11-30T13:18:00.000-08:00</published><updated>2007-11-30T13:44:45.330-08:00</updated><title type='text'>falten 15 dies!</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp2.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/R1CEAskqhdI/AAAAAAAAACE/6K8yXkkD5mo/s1600-R/Familia+Sauveur+feb+07++6.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://bp2.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/R1CEAskqhdI/AAAAAAAAACE/1jit71GAgP4/s320/Familia+Sauveur+feb+07++6.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5138752322329544146" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Falten 15 dies per a que tornem a Barcelona! Es el moment d'enllestir la feina per poder marxar tranquils i comprar els regals de Nadal. El Nadal és celebra aqui també pero com que no hi ha ni iluminacio al carrer ni fa fred, no acaba de ser el mateix. A mi les estatuetes del Pare Noel aqui en mig del Carib em deprimeixen d'allo més, puc sentir el suor espes sota la disfreça, i m'es igual que la estueta sigui de plàstic: la noto suar igualment. &lt;br /&gt;Tornarem a Barcelona on els cotxes son baixets i no tenen 4X4 incoorporat i necessari. On a les carreteres no hi ha traus de mig metre al asfalt, on a les carreteres de fet estan asfaltades. On hi ha electricitat. On vaig en moto, i vaig al cine.  I quedo amb els amics, i veig a la familia. Pero on no estan ni el Jonas, ni el Fernand, ni a les altres persones que m'estimo a Sterling. Ni els animalons (el gos i els gats, les tarantules no compten entre els animalons que trobo a faltar).&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8006835812434278806-7783202433911632083?l=rodolina.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rodolina.blogspot.com/feeds/7783202433911632083/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=8006835812434278806&amp;postID=7783202433911632083' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/7783202433911632083'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/7783202433911632083'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rodolina.blogspot.com/2007/11/falten-15-dies.html' title='falten 15 dies!'/><author><name>Rodolina</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp2.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/R1CEAskqhdI/AAAAAAAAACE/1jit71GAgP4/s72-c/Familia+Sauveur+feb+07++6.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8006835812434278806.post-6643480455894990173</id><published>2007-11-23T09:50:00.000-08:00</published><updated>2007-11-23T10:04:00.841-08:00</updated><title type='text'>m'estic torrant pero no passa res</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp2.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/R0cTonMXOlI/AAAAAAAAAB0/g5U1j3xKYzQ/s1600-h/nuria+i+jo+a+Norman+Beach+oct+07.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://bp2.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/R0cTonMXOlI/AAAAAAAAAB0/g5U1j3xKYzQ/s320/nuria+i+jo+a+Norman+Beach+oct+07.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5136095488475871826" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;rellegint-me a mi mateixa he hagut d'arribar a la mateixa conclusio que vosaltres: la Isabel s'està torrant! &lt;br /&gt;Es per aixo que he decidit que aquesta tarda m'he l'agafaria lliure. El David m'ha dit la mateixa cosa: aquesta tarda no anem a treballar. Ahir no ens vem veure en tot el dia, cosa increible, treballant al mateix depatx, vivint a la mateixa casa. Vem pujar a dinar a casa a hores diferentes, vem sopar a hores diferents, vem anar a dormir a hores diferents. Aixi que res, aquesta tarda, aprofitem una mica del bon temps, anem a mirar una pel.li, no que siguin dues, anem a fer-nos un bon té a les sis de la tarda per aprofitar aquesta vessant anglesa del David i aquesta xinofilia meva, juguem amb els gats i amb el gos i sobretot parem d'escriure missatges al blog que preocupen a tothom sense motiu. &lt;br /&gt;Dilluns vinent tornem a Port Au Prince. Aprofitarem de la piscina també.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8006835812434278806-6643480455894990173?l=rodolina.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rodolina.blogspot.com/feeds/6643480455894990173/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=8006835812434278806&amp;postID=6643480455894990173' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/6643480455894990173'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/6643480455894990173'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rodolina.blogspot.com/2007/11/mestic-torrant-pero-no-passa-res.html' title='m&apos;estic torrant pero no passa res'/><author><name>Rodolina</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp2.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/R0cTonMXOlI/AAAAAAAAAB0/g5U1j3xKYzQ/s72-c/nuria+i+jo+a+Norman+Beach+oct+07.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8006835812434278806.post-1728413183710693133</id><published>2007-11-22T09:42:00.000-08:00</published><updated>2007-11-23T07:08:47.571-08:00</updated><title type='text'>fa bon temps i roben a la comunitat</title><content type='html'>La temporada de plujes ha acabat. El cel torna a ser blau-mar del Carib, la temperatura ha baixat a graus de calor aceptable, son uns dies en el que és molt agradable viure aqui. &lt;br /&gt;De les 10 escoles "comunitaries" (és a dir, dirigides pels pares) que ajudavem a la zona del "Bas Cahos", a la vall, als voltants de Petite Rivière, en una setmana ha fet publiques (dirigides ara per l'Estat) 8. Com intentava explicar l'altre dia, l'Estat ha entrat per la força dins d'aquestes escoles (la propietat de les quals és de la comunitat)i ha dit sense cap mena de vergonya ni complexes "aixo ens ho quedem perque si". Per primer cop entenc la sensacio que devien tenir els petits terratinents quan als païssos comunistes de cop l'Estat va col.lectivitzar les terres. &lt;br /&gt;El personatge del Ministeri que ha fet tot aixo a la nostra zona resulta que és també el director de una de les dues caixes d'estalvis de Petite Rivière. Aquesta caixa va tancar les seves portes a l'agost, de cop. Tots els diners de la gent de cop havien desaparegut. La gent es va queixar una mica, no gaire la veritat. Forma part d'aquesta fatalitat tan haitiana. Et roben tots els teus diners i mira son coses que passen. Et roben l'escola i també son coses que passen. &lt;br /&gt;A mi al principi aixo em posava furiosa, ara intento deixar-me encomanar. Son coses que passen, fa bon temps i es divendres. Ja no penso perquè ja no sé què pensar.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8006835812434278806-1728413183710693133?l=rodolina.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rodolina.blogspot.com/feeds/1728413183710693133/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=8006835812434278806&amp;postID=1728413183710693133' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/1728413183710693133'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/1728413183710693133'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rodolina.blogspot.com/2007/11/fa-bon-temps-i-roben-la-comunitat.html' title='fa bon temps i roben a la comunitat'/><author><name>Rodolina</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8006835812434278806.post-8530255283045549754</id><published>2007-11-18T12:08:00.000-08:00</published><updated>2007-11-18T12:53:54.204-08:00</updated><title type='text'>El Banco Mundial y la "Educacion para todos"</title><content type='html'>En el anyo 2000, todos los paises del mundo, salvo pocas excepciones, se reunieron en Dakar para hacer balance del estado en el que se encontraba la educacion en el mundo. De ese encuentro nacio el programa "Educacion para todos", financiado pour el Banco Mundial, cuya meta es conseguir que, en 2015, el acceso a la escolarizacion sea un hecho para todos y en todas partes. Para acceder a este financiamiento, cada pais tenia que presentar un cuaderno de ruta para la puesta en practica de la estrategia. En la mayoria de paises de Africa, los ministerios de Educacion se pusieron manos a la obra de inmediato. Cuando antes mejor para alcanzar una meta algo idealista, no?  Por su parte, el gobierno de Haiti ha tomado cierto retraso, pues no presento la estrategia hasta junio 2007. Como van a conseguir en los pocos anyos que quedan hasta 2015 alcanzar todas las metas propuestas? He ahi el gran misterio. &lt;br /&gt;Bajo la presion del Banco Mundial, el Ministerio de la Educacion ha propuesto un cuaderno de ruta que parece volcado hacia el fracaso pues esta totalmente alejado de la realidad del pais. Una vez leido el documento que han presentado, te preguntas si alguna vez esa gente ha salido de Puerto Principe. Desconocen ellos, haitianos, el Haiti en el que nosotros vivimos? En el que los ninyos caminan mas de una hora para ir a la escuela, en el que no hay electricidad, en el que no hay carreteras, en el cual llueve, y hay lodo por todas partes, y se hace de noche a las 4 de la tarde? Lo dudo. &lt;br /&gt;En su Haiti, se pueden hacer clases tambien por las tardes (normalmente solo es por la manyana, dado las condiciones geograficas y meteorologica). &lt;br /&gt;En su Haiti, hay profesores que han alcanzado el COU (una rara minoria aqui en nuestro Haiti de las montanyas donde los profes solo se han sacado el graduado escolar). &lt;br /&gt;Su Haiti esta tan lejos del nuestro como nosotros estamos lejos de casa. Y sin embargo, la comunicacion interoceanica es mas fluida y facil que la comunicacion entre el campo y la ciudad haitianos. &lt;br /&gt;Lejos de todo, los hombres y pocas mujeres del Estado solo vienen a vernos cuando estan en campanya electoral. Con un paternalismo extremo, vienen a explicar a la comunidad (una comunidad de salvajes para ellos)que ellos son mejores y que saben que es lo que el campo necesita para desarrollarse. Y mas que en ningun otro sitio, las promesas electorales nunca se hacen realidad. &lt;br /&gt;En las ultimas semanas, a medida que el dinero del Banco Mundial ha ido llegando, hemos visto aparecer los grandes cabecillas del Ministerio de la Educacion haitiano por aqui. Como ellos mismos nos dijeron ayer "a pesar de tener aire acondicionado, internet, un fantastico ordenador, es aqui en el campo donde me siento mejor". Si, si, y nosotros que te vamos a creer. &lt;br /&gt;La gente de aqui acogio al candidato al senado y Delegado territorial del Ministerio de la Educacion con una fria y una exceptica actitud. Queria vendernos duros a cuatro pesetas y cuando vio que no funcionaba utilizo toda su prepotencia dictatorial para intentar someter a la poblacion. &lt;br /&gt;El banco mundial exige pruebas de que su programa funciona, las gentes del ministerio parecen estar dispuestas a hacer todo lo sea para crear esta ilusion y quedarse con el dinero y el poder. &lt;br /&gt;Haiti es un pais cansado de ver sus dirigentes dejarse llevar por la corriente del sistema mundial. Un pais agotado que ve que por cada paso que parece darse para adelante, de hecho va a provocar varios para atras.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8006835812434278806-8530255283045549754?l=rodolina.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rodolina.blogspot.com/feeds/8530255283045549754/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=8006835812434278806&amp;postID=8530255283045549754' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/8530255283045549754'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/8530255283045549754'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rodolina.blogspot.com/2007/11/el-banco-mundial-y-la-educacion-para.html' title='El Banco Mundial y la &quot;Educacion para todos&quot;'/><author><name>Rodolina</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8006835812434278806.post-211589507771782292</id><published>2007-11-04T07:19:00.000-08:00</published><updated>2007-11-04T07:49:12.436-08:00</updated><title type='text'>unes quantes fotos de l'escola Micho, Morne des Cahos, Artibonite, Haiti</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp0.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/Ry3kZ2KGamI/AAAAAAAAABQ/DsVqQBinJLw/s1600-h/MONITRICE+PS+MICHO.jpg"&gt;&lt;img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://bp0.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/Ry3kZ2KGamI/AAAAAAAAABQ/DsVqQBinJLw/s320/MONITRICE+PS+MICHO.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5129006683330603618" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://bp1.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/Ry3kaGKGanI/AAAAAAAAABY/DILYXrQm74U/s1600-h/NENA+PETITA+MONA.jpg"&gt;&lt;img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://bp1.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/Ry3kaGKGanI/AAAAAAAAABY/DILYXrQm74U/s320/NENA+PETITA+MONA.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5129006687625570930" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://bp2.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/Ry3kaWKGaoI/AAAAAAAAABg/GPEkQpFK7PU/s1600-h/NENS+FENT+CLASSE+AMB+PISARRA+MATES.jpg"&gt;&lt;img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://bp2.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/Ry3kaWKGaoI/AAAAAAAAABg/GPEkQpFK7PU/s320/NENS+FENT+CLASSE+AMB+PISARRA+MATES.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5129006691920538242" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8006835812434278806-211589507771782292?l=rodolina.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rodolina.blogspot.com/feeds/211589507771782292/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=8006835812434278806&amp;postID=211589507771782292' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/211589507771782292'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/211589507771782292'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rodolina.blogspot.com/2007/11/unes-quantes-fotos-de-lescola-micho.html' title='unes quantes fotos de l&apos;escola Micho, Morne des Cahos, Artibonite, Haiti'/><author><name>Rodolina</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp0.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/Ry3kZ2KGamI/AAAAAAAAABQ/DsVqQBinJLw/s72-c/MONITRICE+PS+MICHO.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8006835812434278806.post-5878938144128719700</id><published>2007-11-03T09:40:00.000-07:00</published><updated>2007-11-03T10:12:03.529-07:00</updated><title type='text'>Porqué vale la pena mi trabajo?</title><content type='html'>El trabajo de las ONG suele ser mal interpretado y muy mal conocido. Ni hay como que una dicha ONG haga algo impropio y totalmente desconcertante como es el caso ahora mismo en el Chad con la ONG “El arca de Noé” para que toda la reputacion del sector se vaya al carajo. &lt;br /&gt;Una vez un amigo mio me pregunto “y para cuando la profesionalizacion de las ONG?”, como si fuesemos una panta de hippies a los cuales se nos da dinero para hacer cosas indeterminadas y variopintas. No voy ni siquiera a intentar defender la profesionalidad del trabajo de las ONG serias, creo que simplemente voy a hablar del momento presente en el que trabajo: &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Porqué vale la pena mi trabajo?&lt;br /&gt;- Porque todos tenemos derecho a tener una comprension del mundo completa: el saber leer y escribir es esencial para ello. &lt;br /&gt;- Porque se trabaja para llegar a generalizar el acceso a la escuela, en el cual se dan armas de conocimiento que transmiten capacidades para mejorar el nivel de vida.&lt;br /&gt;- Porque trabajo para una ONG coherente, profesional y honesta.&lt;br /&gt;- Porque trabajamos en esta zona donde no existe ninguna forma de represantacion estatal, que esta aislada del mundo y donde viven 40 000 personas en la mas absoluta anarquia pauperima. &lt;br /&gt;- Porque nuestro trabajo ha contribuido a miles de personas dejen de ser analfabetos (cuando llego la ONG para la cual trabajamos aqui, la tasa de anafabetismo era del 93%, 10 anyos mas tarde es del 45%). &lt;br /&gt;- Porque mi trabajo no tiene nada que ver con sea buena o mala persona, caritativa o egoista, valiente o cobarde (bueno, yo creo que soy mas bien cobarde). No creo en estos valores morales aplicados a mi trabajo. Trabajo con el mismo empenyo que lo haria en el sector privado. Solo que en este caso conozco la gente para quien trabajo, la gente de aqui, y me dan ganas de trabajar y mejor (lo cual no me pasaba en el sector privado...la cara de los propietarios de la empresa me daban mas bien ganas de dimitir).&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8006835812434278806-5878938144128719700?l=rodolina.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rodolina.blogspot.com/feeds/5878938144128719700/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=8006835812434278806&amp;postID=5878938144128719700' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/5878938144128719700'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/5878938144128719700'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rodolina.blogspot.com/2007/11/porqu-vale-la-pena-mi-trabajo.html' title='Porqué vale la pena mi trabajo?'/><author><name>Rodolina</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8006835812434278806.post-2832676800546429400</id><published>2007-11-01T09:18:00.000-07:00</published><updated>2007-11-01T10:29:03.789-07:00</updated><title type='text'>dia horribilis</title><content type='html'>Hace tres dias que llueve sin parar y todo esta paralizado por el agua y el barro. En el trabajo estamos también bloqueados: no hay sol, los paneles solares no cargan las baterias, tenemos 3 horas de corriente electrica por dia. Esto combinado con el hecho de que 3 personas hayan dimitido de la organizacion en la misma semana, no permite mejorar el estado de animo. Para acabarlo de rematar ha venido a vernos una ONG con la cual teniamos muchas ganas de trabajar justo en estos dias cuando todas las actividades han sido anuladas (ni siquiera los ninyos van al cole). Si yo ya venia maldiciendo este pais desde hace unos dias, lo que paso el martes fue el remate. Pasamos una mala noche y el dia se preveia ya dificil por adelantado. A las 6 de la manyana oi al perro ladrar como un loco y el gato que estaba durmiendo encima mio oyo un ruido cerca de la puerta y se fue pitando a esconderse. Yo estaba desvelada desde las 3 de la manyana lo cual me permitio reaccionar rapidamente cuando oi un ruido de piedra chocar contra la puerta de madera. Me levante corriendo a abrir. Era Sainluira, el guardia de noche del centro, empapado y con cara de preocupaciones. Empezo a hablar muy rapido, exitado. Yo que estaba aun con el celebro stand by, me costo un rato entender lo que me decia: la hermana del otro guardia se le habia adelantado el parto, habia pasado la noche muerta de dolor y necesitaban urgentemente a alguien que les llevase a Petite Rivière, al hospital. Entre sterling y Petite Rivière hay 45 minutos en coche, o sea dos horas andando, y esta el Ester, el rio al cual odio, que no tiene puente y se tiene que cruzar por el medio. Con todo lo que habia llovido no sabiamos si el coche podria cruzar el rio, pero estabamos seguros que habia que intentarlo. Los nervios y la absoluta sensacion de estar a la merced de la naturaleza se apodero de todos nosotros. Cogimos el coche y fuimos a buscar a la mujer y a su familia que estaban un poco mas abajo en el camino. Metimos a todo el mundo en el coche y es "palante que vamos" como dicen los dominicanos. La mujer no paraba de gemir de dolor. El miedo de ver parir ahi mismo en el coche hacia que todo el mundo se mantuviese en silencio. La mujer no paro de vomitar en una palangana durante la mayor parte del trayecto. Una vez llegados al rio, nos cercioramos que podriamos pasar. Si, en principio, no habria problemas a pesar de la corriente. La mujer ya no podia estar sentada e iba medio levantada, agarrada a los sillines delanteros mientras cruzabamos el rio. Por favor que no empieze a parir aqui, por favor al menos que empieze a parir cuando hayamos cruzado el rio, por favor. La mujer aguanto. Solo nos quedaban 15 minutos para llegar al hospital. &lt;br /&gt;El Hospital de Petite Rivière mas que un hospital es un antro. Las mujeres embarazadas duermen por el suelo del jardin esperando el momento de parir. Siempre hay mucha gente por los pasillos y el personal medico escasea. Bajamos a nuestra embarazada y supiramos liberados por primera vez. Ella se avanzo hacia dentro del hospital ayudada por su familia y al alcanzar el pasillo se encontro mal y la vimos que se ponia de cuclillas por el suelo. Fue alli mismo, en mitad del pasillo que el ninyo nacio. Al principio no respiraba y estaba todo azul pero al cortar el cordon umbilical vimos que abria la boca y empezaba a inhalar aire. El suelo estaba lleno de sangre. &lt;br /&gt;Despues de eso nos fuimos al despacho que tiene la organizacion en Petite Rivière para intentar trabajar un poco. A pesar de haber asistido al parto, aun no habiamos conseguido liberar la tension que llevabamos dentro. Vaya dia de mierda, vaya dia de mierda. Cuantas mujeres embarazadas viven a mas de dos horas del hospital? Miles. Cuantas personas no tienen a nadie a quien pedir que las lleve en coche urgentemente? Miles. &lt;br /&gt;Estabamos en el despacho, cuando uno de los familiares de la mujer vino a vernos. El ninyo habia nacido con demasiado adelanto, era sietemesino, y necesitaba una incubadora urgentemente. En este hospital no tenian incubadora, la mas proxima estaba en el hospital siguiente, a una hora en coche. Deje a David en la reunion, y me fui con el coche a buscar al bebé con la sensacion horrible de odiar el estado en que se encuentra este pais. Qué maldito hospital no tiene ni una maldita maldita incubadora? Cuando llegamos al hospital, las cosas parecian ir peor de lo que estaban. La madre habia sufrido una crisis y estaban intentando restablecer su situacion para que la pudiesemos llevar al otro hospital sin muchas dificultades. Tuve la sensacion por un momento que la salud de la madre importaba mucho mas que la del ninyo, que lo importante era salvarla a ella y no a el, lo cual me acabo de desconcertar mas. Estuve esperando una buena hora y los familiares salieron a decirme que hasta que la cosa no estuviese mas estable no se podia hacer nada y que me fuese, ya me vendrian a buscar. &lt;br /&gt;Hacia el mediodia, volvieron. El ninyo y la madre estaban en situacion de ser trasladados al otro hospital. Fuimos David y yo juntos, cuestion de darnos animos. La madre parecia restablecida y miraba a su alrededor con cierto desden. El ninyo era muy pequenyo y casi blanco. A penas se movia. Una vez en el coche, la madre miro al bebé y solto: "negro malo, me ha hecho mucho danyo, es un negro malo". Durante todo el trayecto no lo volvio a mirar. No volvio a hablar sobre el. Era su cuarto hijo. Yo tenia ganas de darle una bofetada, pero habia que llegar rapido al otro hospital.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8006835812434278806-2832676800546429400?l=rodolina.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rodolina.blogspot.com/feeds/2832676800546429400/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=8006835812434278806&amp;postID=2832676800546429400' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/2832676800546429400'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/2832676800546429400'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rodolina.blogspot.com/2007/11/dia-horribilis.html' title='dia horribilis'/><author><name>Rodolina</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8006835812434278806.post-1374203985245475414</id><published>2007-10-23T08:16:00.000-07:00</published><updated>2007-10-23T08:34:38.006-07:00</updated><title type='text'>empezamos mal...</title><content type='html'>Nuria se ha ido, y una vez mas hemos pasado una semana fantastica con  ella de vacaciones!Hoy estamos de vuelta al trabajo y ya hay un miembro de un comité de una escuela que ha venido a quejarse...oh, happy day, darling. &lt;br /&gt;Nuria se porto como una valiente y solo grito mucho una vez y no porque se topase con una tarantula sino porque le entro un cangrejo tamanyo dinosaurio en su habitacion! &lt;br /&gt;Yo hoy he descubierto que una rana habia trasladado su nuevo hogar a nuestra taza del vater!!! Era inevitablemente una mala senyal: hoy iba a ser una dia dificil. Entre todos los bichos que me dan miedo y muy mal rollo, las ranas superan las tarantulas de lejos. Porqué? Porqué saltan! Saltan y no puedes saber hacia donde! Es el horror completo! Al menos las tarantulas tienen la decencia de desplazarse poco y tener miedo de ti. &lt;br /&gt;Pero bueno, os dejo imaginar todos las imagenes desagradables que se me han pasado por la cabeza cuando he visto la rana en el water y voy a ver porque se queja este tipo que viene de una escuela!&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8006835812434278806-1374203985245475414?l=rodolina.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rodolina.blogspot.com/feeds/1374203985245475414/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=8006835812434278806&amp;postID=1374203985245475414' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/1374203985245475414'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/1374203985245475414'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rodolina.blogspot.com/2007/10/empezamos-mal.html' title='empezamos mal...'/><author><name>Rodolina</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8006835812434278806.post-1617370538228115692</id><published>2007-10-07T12:51:00.000-07:00</published><updated>2007-10-07T13:43:29.678-07:00</updated><title type='text'>un domingo en el campo (ce n'est pas une partie de campagne)</title><content type='html'>En Jonas ha decidit que no passi el cap de setmana sola. Avui ha vingut a veure'm al depatx amb la seva radio que ha posat a l'entrada del despatx, s'ha assegut a la cadira que habitualment el David i s'ha posat a llegir un llibre d'Historia d'Haiti. Ahir havia somniat que veia al Christophe, el nostre jefe de França (que va viure aqui a Sterling durant 3 anys i que coneix al Jonas), al riu. Alla al riu, el Jonas pescava uns quants crancs. A Haiti, la creencia popular diu que els somnis de fet ens descobreixen els numeros que guanyaran a la loteria l'endema. Per cada element que apareix al teu somni hi ha asignat un numero. Si somnies amb un blanc (una persona blanca), has d'apostar al numero 30, pels crancs, és el 46. Avui el Jonas esta tot trasbalsat perquè és clar, no va poder apostar,( de fet no aposta mai, la seva familia no té diners per aquestes coses), i el 3046 va guanyar el primer premi a la loteria. Jo sempre explico els somnis que tinc al Jonas, que els evalua com un expert contable i expert també en bonnes histories. Aquesta setmana vaig somniar que sortia de casa a Sterling i em trobava les joyes que acostuma a portar ma mare alla per terra, al jardi. A mi, el somni em va donar més aviat mal rotllo. Pero el Jonas, li va agradar molt aquest somni, belle bagay, em va dir, bona cosa! I em va dir que aquest somni em podria donar molts diners, que somniar amb anells donava 0110 i que era un numero de bona sort segur!&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8006835812434278806-1617370538228115692?l=rodolina.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rodolina.blogspot.com/feeds/1617370538228115692/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=8006835812434278806&amp;postID=1617370538228115692' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/1617370538228115692'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/1617370538228115692'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rodolina.blogspot.com/2007/10/un-domingo-en-el-campo-ce-nest-pas-une.html' title='un domingo en el campo (ce n&apos;est pas une partie de campagne)'/><author><name>Rodolina</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8006835812434278806.post-2155221020830645717</id><published>2007-10-06T12:33:00.000-07:00</published><updated>2007-10-06T13:14:23.114-07:00</updated><title type='text'>Como soy burra</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp1.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/Rwfsct_K7UI/AAAAAAAAABA/c6nwqIedODw/s1600-h/fotos+de+los+3+en+paris.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://bp1.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/Rwfsct_K7UI/AAAAAAAAABA/c6nwqIedODw/s320/fotos+de+los+3+en+paris.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5118319479654903106" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Como soy burra, me habia olvidado de la contrasenya de este nuevo blog y por eso, entre otras cosas, no he podido actualizar. Bueno, en realidad, de saber la contrasenya no hubiese podido actualizar porque esta semana no ha habido ni una gota de sol y por lo tanto ni una gota de electridad. Esa es la cara oscura de la energia solar. &lt;br /&gt;Asi pasado mas tiempo esta semana mirando el regulador de energia (que te dice si los paneles estan cargando o no) que trabajando. &lt;br /&gt;En fin, David se ha ido a las montanyas, y yo me he quedado en Sterling para acabar un par de centenares de cosas urgentes que no he podido hacer porque estoy amarrada al trabajo en el ordenador y que los ordenadores no se alimentan con viento y lluvia. &lt;br /&gt;Este finde se supone que estamos en alerta naranja por un ciclon en l'Artibonite y roja (lo cual es mucho peor) en el sur del pais (por donde ya paso DEAN hace un mes). En las montanyas debe estar cayendo la del pulpo, se oyen los truenos retumbar y los rios bajan cargados de tierra. Pero aqui, nada de nada. &lt;br /&gt;LLevo una semana hablando con los gatos y el perro y llevando una vida de lo mas monotona. Levantarse, ir a trabajar, mirar la energia solar, volver a casa a las 17 porque ya no queda ni una gota de electricidad, leer, hacer la cena-comida, ver una peli, leer, intentar dormir, cagarse en la madre que pario al primer blanco que vino a Sterling y decidio construir la casa al lado de la casa-santuario del hechicero vudu, cagarme en la madre que pario al hechicero vudu himself por hacer ceremonias eternas y venir a adorar a la gran roca que se encuentra al final de nuestro jardin. &lt;br /&gt;Porque volvemos a estar en plena temporada de ritos vudus. Pero iux, mejor explico la fiesta de ayer manyana domingo, empieza a llover y quiero actualizar esto! &lt;br /&gt;Besitos!&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8006835812434278806-2155221020830645717?l=rodolina.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rodolina.blogspot.com/feeds/2155221020830645717/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=8006835812434278806&amp;postID=2155221020830645717' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/2155221020830645717'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/2155221020830645717'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rodolina.blogspot.com/2007/10/como-soy-burra.html' title='Como soy burra'/><author><name>Rodolina</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp1.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/Rwfsct_K7UI/AAAAAAAAABA/c6nwqIedODw/s72-c/fotos+de+los+3+en+paris.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8006835812434278806.post-1508833073624504606</id><published>2007-09-25T09:36:00.000-07:00</published><updated>2007-09-25T09:46:48.772-07:00</updated><title type='text'>La tia Marciana</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp0.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/Rvk7Y9_K7RI/AAAAAAAAAAo/nUFfqUe4_NU/s1600-h/n762132577_256853_6333.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://bp0.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/Rvk7Y9_K7RI/AAAAAAAAAAo/nUFfqUe4_NU/s320/n762132577_256853_6333.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5114184151998328082" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Del costat de la familia Rodolés, la tia Marciana era marciana de debo. No només li van posar aquest nom a aquesta senyora sino que a més, si no recordo malament, tenia poders para psicologics. &lt;br /&gt;La historia que més m'ha marcat de la tia Marciana l'explicava ma mare. Ma mare de jove va ser introduida a la familia politica que vivia fora de Barcelona. Un dia, va tocar anar a visitar a la tia Marciana, que en aquells temps, ja era força vella i anava en cadira de rodes. En un moment donat de la visita, ma mare tota timida va demanar on eren els lavabos. La tia Marciana, tota decidida, li va dir a ma mare: "ja t'acompanyo jo, nena" i es va aixecar tan tranquilament de la cadira de rodes davant el gran espant de ma mare. &lt;br /&gt;A aquella dona excentrica que maig no vaig coneixer, li dedico aquest blog, ja que des de que m'he vingut a viure aqui, a Haiti, sense cap mena de dubte, la tia Marciana soc jo.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8006835812434278806-1508833073624504606?l=rodolina.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://rodolina.blogspot.com/feeds/1508833073624504606/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=8006835812434278806&amp;postID=1508833073624504606' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/1508833073624504606'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8006835812434278806/posts/default/1508833073624504606'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://rodolina.blogspot.com/2007/09/la-tia-marciana.html' title='La tia Marciana'/><author><name>Rodolina</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp0.blogger.com/_w2q0UBzT-YE/Rvk7Y9_K7RI/AAAAAAAAAAo/nUFfqUe4_NU/s72-c/n762132577_256853_6333.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry></feed>
